Per tal d'acabar l'import que quedava pendent del premi de Catalana-Occidente, vam pensar en una petita estada a l'Alt Empordà. L'objectiu principal, a part del que acabo de dir, era fer una primera aproximació al Parc Natural dels Aiguamolls, on no havíem estat mai.
Vam plantejar-nos dir a la Colla si volien venir i, quasi tots, van decidir compartir aquests dies per aquella comarca.
Sortim de Sabadell el dimecres dia 27, cap a Fortià, on ens hem hostatjat. En concret a l'hotelet rural de Can Bayre.
A la planta baixa, a un dels menjadors, hi ha un parell de raconets dedicats a exposar i vendre productes naturals que fa una de les dones que porta l'hotel: sabons, espelmes, manualitats, cremes, ...
Al pis, una sala espaiosa on fer bones vetllades
Abans de dinar, una volteta pel poble de Fortià. I, encara que equivoquem la direcció, podem fer alguna foto prou atractiva
També de lluny, l'església i el seu campanar, que tenim a tocar de l'hotel, fan patxoca
I algun senyal, ens recorda el passat del país. El més ranci.
Anem directe a dinar. Millor no parlar-ne gaire i oblidar-ho. O no. Per no tornar.
Sortint de dinar, camí de l'hotel, podem veure alguns elements interessants de Fortià.
La casa de la Reina Sibil·la
I algun detall atractiu
A tocar de l'hotel, una casa envaïda de flors
I l'església
A mitja tarda sortim cap a Castelló d'Empúries, on a les 6 hem quedat amb una guia per fer una visita al poble.
La trobada és als antics rentadors
Allà, la guia ens explica els orígens de Castellò d'Empúries: el trasllat de la capital del Comptat d'Empúries des de Sant Martí.
El seu passat esplendorós que ha deixat nombroses edificis majestuosos (segons un fulletó turístic n'hi ha 18).
El més rellevant, la basílica de Santa Maria
que anava per catedral però es va quedar en això, en basílica. Però segur que tot va ser una qüestió administrativa-eclesiàstica perquè el seu interior no té res a envejar a la millor catedral de l'època i del territori
L'orgue
El retaule d'alabastre
o les piles baptismals
A la sortida, anem cap a La Farinera, on hi ha un ecomuseu.
Pel camí, podem gaudir d'algun habitatge rehabilitat i molt bonic
La Farinera és una antiga fàbrica de farines que s'ha rehabilitat i convertit en ecomuseu,
encara que llueix més per alguns dels seus detalls interiors
i de l'entorn
que pel que n'hem pogut esbrinar a partir de les explicacions del guia.
La veritat és que la visita guiada ha sigut molt pobre (per dir-ho amb suavitat) i molt focalitzada a alguns elements dels nombrosos que hi ha a Castelló d'Empúries. I encara aquests (l'Esglèsia, per exemple) molt poc aprofitats. Com la vista imponent de la seva part posterior, que hem descobert per casualitat dies posteriors i pel nostre compte.
i de gaudir de la primera vista del mar d'aquesta sortida
L'endemà, dijous dia 28 d'abril, després d'esmorzar
%20(29.7%20%C3%97%2021%C2%A0cm)01.jpg)
Sortim directament cap el Parc dels Aiguamolls.
Volteta per l'oficina d'informació i pels voltants. Comprovem que hi ha molt material interessant sobre la zona i la seva fauna.
Comencem a caminar per senders clars i nets
i aviat sentim el claquejar inconfusible de les cigonyes.
Les podem veure fàcilment, a terra
o dalt dels arbres, al seus nius
que no sempre fan als arbres
Seguim entrant en matèria i, abans, ens comença a cridar l'atenció una edificació ben curiosa i que no sabem què és
Ja a l'aguait de Gantes, podem observar els primers flamencs, tant elegants ells
Des del mateix aguait (i en seguirem veient després a altres punts del parc), cignes i polles d'aigua
Algun xarrasclet
i alguna tortuga de Florida que possiblement s'hagi colat al parc
A mida que anem caminant, ens anem trobant diferents espais amb diferents animals.
Cavalls.
A la reserva de Sebes, a Flix, vam aprendre que, en alguns casos, els cavalls tenen la funció de netejar espais pantanosos silvestrats.
Alguna granota
Fotja
Ànec coll verd, mascle
i la famella
I ja encarats a l'edifici "singular" identifico que és el Mas Matar.
Abans d'arribar-hi, encara podem veure un altre grup de flamencs, algun fotògraf concentrat en la seva afecció
I, a l'aguait de la Closa del Puig, una polla d'aigua covant
Un martinet blanc
Al Mas Matar, hi ha un altre bon centre d'informació. Les edificacions circulars son antigues sitges on es guardava l'arròs que es cultivava a la zona i que avui han sigut convertides en admirables miradors dels aiguamolls,
especialment cap a la zona de mar.
Mentre alguns hem pujat a dalt la sitja més alta, la resta s'han quedat esperant, amb pinta d'avorridots.
I agafem el camí de tornada
Amb la satisfacció d'haver assolit l'objectiu principal d'aquesta estada a l'Alt Empordà: fer una aproximació als Aiguamolls i conèixer els itineraris i els llocs més interessants, la manera d'arribar-hi i els punts millors per observar les aus del Parc.
Marxem cap a Roses a dinar i visitar la Ciutadella a la tarda. Un cop dinats, fem una passejada pel centre del poble.
L'església de Santa Maria de Roses
Els safreigs
I una petita aproximació al mar
No sabia de l'existència d'aquesta ciutadella. Havíem estat al Castell de la Trinitat, però no coneixíem la mal anomenada ciutadella. Algú ens en va parlar i ens va semblar que seria prou atractiu.
En aquest recinte, es troben mostres de les èpoques grega i romana, de l'Edat Mitjana i del renaixement. Cop a mínim. Edificacions que han sigut repetidament destruïdes i reconstruïdes segons l'estil imperant a cada època.
Abans d'entrar, una representació escultòrica ens mostra un dels constructors (Giovanni Battista Calvi potser?) observant atentament una maqueta del recinte amb clara forma de baluard.
A l'entrada, un rellotge de sol ens indica l'època en que es va dur a terme alguna de les actuacions constructiva.
A la zona d'accés, les guixetes per comprar les entrades, algun record o algun llibre; una zona d'exposició museística i, ja franquejat l'accés al recinte obert, un espai diàfan i molt ampli
Les restes del Monestir
l'Església de Santa Maria
Restes de les muralles i del barri medievals
I una bonica vista d'aquest conjunt, des de les muralles, ens acomiada de la ciutadella i d'aquesta vila.
Com Can Sanllehí
La Casa del Consell i Llotja de Mar
i la descoberta continua després de sopar, ja de nit.
La Sala de Contractació
Ja és divendres, dia 29.
Després d'esmorzar, sortim cap a Garriguella per comprar una mica de vi i ... el que s'escaigui al celler Mas Llunes.
Ben sortit ho està
i l'entorn arregladet en consonància amb el que es pretén de cara el visitants
D'allà sortim cap a Portbou
on un mar blau en un dia molt clar, de seguida atreu la nostra atenció
Alguna zona del poble
més ben cuidada que altres
però bé, el motiu de la vinguda aquí és un altre: visitar el Memorial a Walter Benjamín
també anomenat Passatges (https://walterbenjaminportbou.org/passatges-karavan/)
Tot ell (està format par varis punts diferents), està ubicat al voltant del cementiri del poble. En una situació privilegiada
El que podríem dir-ne "element principal", a la placeta tocar de la porta del cementiri
Aquesta peça, està formada per un accés a una escala en direcció al mar
Per la part de darrera del cementiri, una petita olivera i una plataforma, conviden a la meditació i al record. Curiosament, aquesta part, a l'estar una mica apartada de la placeta de l'entrada al cementiri, i en un caminoi costerut, ni és massa visitada i, menys encara, fotografiada. Jo mateix no vaig identificar-hi una bona fotografia.
Sí la vaig fer al tercer element del Memorial
una petita esplanada amb una plataforma i un cub al mig.
Des d'allà, la vista sobre el mar és esplèndida
El caminoi condueix a l'entrada del darrera del cementiri. La part no catòlica on Walter Benjamin està enterrat a una fosa comuna
Dinem a Portbou mateix, i sortim cap a Cadaqués, passant primer pel Port de la Selva on fem una petita parada i passejada
A Cadaqués fem una bona volta.
Des de la part de l'entrada, a dalt, on deixem les cotxes, i que ens permet tenir alguna bona vista de l'església
O pels carrers, estrets i costeruts, de dins el poble
i del Far de Cala Nans
I així acabem la visita a Cadaqués i marxem cap a Fortià, des d'on, l'endemà, després d'esmorzar i aprofitar per fer alguna foto de detall que he utilitzat a altres llocs d'aquesta entrada, retornem cap a casa.
